NO PASSA RES?
Les primeres vegades que els nostres fills o filles aprenen a fer una cosa, anar amb bicicleta, patinet, a fer lletres, pintar, retallar, rentar-se les mans, les dents...potser no el surt del tot bé. Tasca nostra és ajudar-los a que tinguin ganes de tornar a provar-ho. Animar-los amb les nostres paraules i fer-los agafar seguretat.
Caure en començar a caminar, caure anant en bicicleta, fer-se mal rascant-se amb la paret, xocar de cap amb un altre, donar-se un cop amb una taula, entrebancar-se amb la cadira, caure de la cadira, fer-se una rascada a la cama...entre altres. Si ens ho venen a dir i els diem: No és res, no passa res! estem fomentant la importància de no deixar que expressin les seves emocions.
El que els ha passat, per ells i elles té molta importància i si fem veure que no en té, els estem transmetent la idea que no cal que ho expressin, que no cal que ho parlin.. Resulta que per ells, els més propers, aquells amb qui poden confiar, els estan fallant perquè no els ajuden a deixar sentir, a plorar... a exterioritzar allò que senten en aquell precís moment que és quan ho necessiten.
Paraules com: Et deu fer mal, oi?
Vine, que hi posarem una mica d'aigua...
D'aquí una mica ho tornem a mirar...
Si et segueix fent mal m'ho dius...
ajuden a sentir-se estimat i a deixar que expressin el que per ells és important.
No passa res!!! No és res!!! No serveixen com a paraules de consol, si s'ha donat un cop fort a la cama o al braç, per posar algun exemple.
Sí que ho és, com si nosaltres adults no podem acabar una feina per una hora concreta, tenim un familiar malalt, hem caigut i ens hem torçat el peu o sent més dramàtics, no podem pagar uns diners que devem i estem angoixats i ens diuen No passa res! No passa res! perquè SÍ que passa. SÍ que ens passa. I cal acompanyar-los en aquest SÍ que passa, estar al seu costat, deixar que plorin...
Al nivell de P4 l'angoixa que poden sentir és similar...a la que podem sentir si algun cop ens passa alguna d'aquestes coses. Estan en un moment de viure plenament les emocions i d'aprendre com gestionar-les. Donant-los la importància que tenen ni més, exagerada ni tampoc menys.
